L’inútil camí i plantejament present cap al pacte fiscal

Aquests dies no em puc  abstreure dels assumptes que m’envolten, una de les coses que més em preocupa sens dubte són les retallades, però el que més em preocupa és la nova cortina de fum que s’ha inventat CIU per  desviar l’atenció, el pacte fiscal. El que més lamento és que els partits li segueixin la corda, i en particular el PSC.  Però posats a parlar, només li dedicaré un article a aquest fet perquè em sembla que s’han d’aclarir les idees i la direcció d’aquesta proposta.

Un pacte fiscal només per Catalunya no és una proposta decent que hagi de defensar un partit d’esquerres i socialista, que defensa la igualtat entre territoris, i encara menys hem de defensar una proposta que topa de ple amb el problema real de Catalunya i Espanya, la Constitució espanyola. Aquest és el veritable problema, i crec sincerament que els partits catalans, si és que aspiren realment a assolir un enteniment i respecte entre tots els pobles espanyols, un estat republicà, un reconeixement de les nacions que formen Espanya, guanyar en democràcia amb referèndums que decideixin sobre la organització de l’estat, l’aprovació de certes lleis que afectin als drets fonamentals de la societat i la persona, i un pacte fiscal solidari i federal per TOTS, han de començar per aquí, per voler-la canviar. Aquest camí és l’únic i possible per no trobar-nos amb més decepcions i esforços perduts inútilment.

És imprescindible que el PSC doni suport a la creació d’una confederació espanyola, no tan sols perquè s’acabaria acceptant Espanya a si mateixa i reduiria les aspiracions independentistes, sinó perquè si som socialistes hem de defensar la igualtat entre les persones. Un exemple del que representa avui en dia el PSOE és l’acceptació de certs privilegis per certes comunitats, enfront la no acceptació a l’hora d’atorgar els mateixos privilegis a les que les demanen. Li hauríem de preguntar a molts caps del PSOE, entre ells el sr.Guerra, perquè accepten un concert econòmic pel País Basc, i no per Catalunya. Amb això podem concloure que el PSOE es passa la igualtat entre territoris per on millor li va. El PSC davant d’aquestes actituds ha de reclamar activament un pacte fiscal federal real idèntic a totes les CCAA d’Espanya, sense privilegis feudals i separant-se clarament de les intencions de CIU que no van en lloc per aquest camí. No hem de tenir por a enfrontar-nos amb el PSOE ni amb el PSE si hem de defensar la igualtat entre pobles. A ningú se li escapa que si no tothom paga, hem de pagar més que si paguéssim tots. Aquest pacte fiscal hauria de ser d’autogestió per cadascuna de les CCAA, és a dir, que totes tinguessin la clau de les seves caixes, i que en reunions de caràcter fiscal, establissin entre elles els topalls de solidaritat i els mecanismes de control pertinents per evitar el “despilfarro” de diners i convertir la solidaritat en una estafa. D’aquesta manera es vigilaria en què s’inverteixen els diners, les administracions guanyarien credibilitat i la gent sabria on van els diners i quins resultats s’esperen.  Això obligaria a la creació, per inèrcia, d’una economia competitiva  i dinàmica que ni ofegaria a qui dóna, ni li faltaria a qui necessita.  

Les meves conclusions són aquestes, ser tots iguals, poder tenir tots les nostres claus i ser solidaris sense ser estafats. Perquè acceptar que la Constitució és inmodificable, significaria una derrota a les aspiracions federals del PSC i una victòria per l'independentisme. 

Albert Roger Herreros

Coherència andalusa(Castellano)

El pasado domingo asistimos la fiesta de la democracia en Andalucía. Contra todo pronóstico, se vivió una situación sin precedentes donde la izquierda frenó la marea nacionalista conservadora que invade Cataluña y España. Podríamos hablar de la abstención, pero los catalanes no somos quien para hacerlo cuando nuestra participación en las elecciones catalanas tampoco suele superar el 60% y las veces que ha sucedido, apenas la ha sobrepasado, lo que merece autocrítica y reflexión personal.


La realidad social andaluza es muy simple y fácil de analizar si se conoce. Andalucía tiene 8 provincias, las 4 septentrionales, Jaén, Sevilla, Córdoba y Huelva, claramente agrícolas y mineras, y el sur, en parte agrícola pero más dedicado al sector servicios por el turismo de costa, Cádiz, Almería, Granada y Málaga.Tradicionalmente estas últimas son donde la izquierda tiene las cosas más difíciles para ganar porque siempre suele empatar con el PP o lo sobrepasa por la mínima. Las provincias del norte viven una realidad aparte. La población rural, claramente de izquierdas, vota en masa a la izquierda, aunque las capitales, donde viven los terratenientes y una clase acomodada más potente, apoya a la derecha. Las zonas rurales tumban siempre el voto de las capitales de una manera importante, dado una clara ventaja a la izquierda y, esta vez, tampoco han fallado.


Los andaluces son gente coherente, han votado en masa a la izquierda, aunque el desgaste del PSOE se ha dejado notar con la abstención, pero en este caso, no beneficiando claramente a la derecha como suele ocurrir, sino siéndolo con IU, ya que el PP ha perdido en número de votos también respecto a las anteriores autonómicas, y más concretamente 400.000 respecto a las generales. El votante desencantado del PSOE, que no se quedó en casa y fue a votar, ha votado a IU con toda coherencia a diferencia de lo que pasa en otros lugares de nuestra geografía.


Queda constancia pues, que la coherencia de voto de los andaluces desmonta la incoherencia de muchos catalanes que optaron por la derecha a la expectativa de falsas promesas que benefician, como siempre, a unos pocos privilegiados. Los andaluces no se han dejado engañar y han optado salir de la crisis con equidad y justicia social, conceptos inexistentes en el resto de España y Cataluña, donde se acentúa por los recortes salvajes del pacto CiU-PP que cada día, con la excusa de la crisis, no hacen más que aplicarlos para destruir los derechos inherentes de las personas.


Felicitamos pues a los andaluces por su sentido de la responsabilidad frenando la derecha, y le deseamos muchos aciertos al posible gobierno de izquierdas que será un faro de luz en medio de la oscuridad que asola Catalunya y España.



Albert Roger Herreros, Secretario de Política Municipal JSC Cerdanyola

Coherència andalusa

El passat diumenge vam assistir la festa de la democràcia a Andalusia. Contra tot pronòstic, es va viure una situació sense precedents on l'esquerra va frenar la marea nacionalista conservadora que envaeix Catalunya i Espanya. Podríem parlar de l'abstenció, però els catalans no som qui per fer-ho quan la nostra participació a les eleccions catalanes tampoc sol superar el 60% i les vegades que ha succeït, amb prou feines l'ha sobrepassat; això mereix autocrítica i reflexió personal.

La realitat social andalusa és molt simple i fàcil d'analitzar si es coneix. Andalusia té 8 províncies, les 4 septentrionals, Jaén, Sevilla, Còrdova i Huelva, clarament agrícoles i mineres, i el sud, en part agrícola però més dedicat al sector serveis pel turisme de costa, Cadis, Almeria, Granada i Màlaga. Tradicionalment aquestes últimes són on l'esquerra té les coses més difícils per guanyar perquè sempre sol empatar amb el PP o el sobrepassa per la mínima. Les províncies del nord viuen una realitat apart. La població rural, clarament d'esquerres, vota en massa a l'esquerra, tot i que les capitals, on viuen els terratinents i una classe benestant més potent, dóna suport a la dreta. Les zones rurals tomben sempre el vot de les capitals d'una manera important, donat un clar avantatge a l'esquerra i, aquest cop, tampoc han fallat.

Els andalusos són gent coherent, han votat en massa a l'esquerra, tot i que el desgast del PSOE s'ha deixat notar amb l’abstenció, però en aquest cas, no beneficiant clarament a la dreta com sol passar, sinó fent-ho amb IU, ja que el PP ha perdut en nombre de vots també respecte les anteriors autonòmiques, i més concretament 400.000 respecte les generals. El votant desencantat del PSOE, que no es va quedar a casa i va anar a votar, ha votat a IU amb tota coherència a diferència del que passa a altres indrets de la nostra geografia.

Queda constant doncs, que la coherència de vot dels andalusos desmunta la incoherència de molts catalans que van optar per la dreta a l'expectativa de falses promeses que beneficien, com sempre, a uns pocs privilegiats. Els andalusos no s'han deixat ensarronar i han optat sortir de la crisi amb equitat i justícia social, conceptes inexistents a la resta d'Espanya i a Catalunya, on s'accentua per les retallades salvatges del pacte CIU-PP que cada dia, amb l’excusa de la crisi, no fan més que aplicar-les per destruir els drets inherents de les persones.

Felicitem doncs als andalusos pel seu sentit de la responsabilitat frenant la dreta, i li desitgem molts encerts al possible govern d'esquerres que serà un far de llum enmig de la foscor que assola Catalunya i Espanya.

Albert Roger Herreros, Secretari de Política Municipal JSC Cerdanyola

Eufemismevergència

Portem ja mis d’un any de govern de CiU i encara recordem el seu eslògan “Comença el canvi”, i el fet és que sí que han canviat coses. A priori, CiU se’ns presentava com un partit independentista, on el seu candidat mostrava sense embuts els seus objectius nacionals fora d’Espanya, votant a favor en els famosos referèndums per la independència. Respectem les inclinacions nacionals legitimes de CiU, com no podia ser d’una altra manera, sobre el model d’Estat que desitgen, però els hi demanem un mínim de coherència.

Ens volien vendre la imatge de ser els únics salvadors de Catalunya, els que portarien endavant un “Pacte fiscal” (eufemisme del Concert econòmic). Culpaven a Espanya i el seu Govern de tots els mals de Catalunya. Ara que ja no hi són el socialistes, en canvi, Espanya ja no és un problema perquè necessiten de l’inestimable ajut del PP, partit que últimament està mostrant la seva cara més centralista, recuperant competències de les CCAA com a mètodes per a sortir de la crisi, entre d’altres.

Així CiU, els “defensors de Catalunya i de la seva identitat”, es dedica a pactar tot el pactable amb el PP, utilitzant un altre eufemisme, la famosa “Geometria variable”, per no acceptar el que és una realitat coneguda per tothom, el pacte estable de govern amb el PP, renunciant així a la seva imatge més nacionalista. Per si fos poca cosa, encara ens queda el millor de l’espectacle. El senyor Boi Ruiz, Conseller de Salut, va dir a finals de 2011 que el pes de les retallades no recauria en la sanitat pública ni en els seus usuaris, inventant-se un altre eufemisme per amagar el “Copagament” que ens volen aplicar a partir de l’abril, el conegut tiquet moderador.

Aquest tiquet és una eina que vol aplicar la Generalitat basant-se en la hipòtesi de poca professionalitat dels metges a l’hora de receptar, ja que es pressuposa que regalen les receptes a qualsevol persona que vagi al metge sense conèixer quins són els símptomes reals d’una malaltia. De la mateixa manera, les persones amb malalties cròniques que ja tenen una recepta electrònica, que se’ls hi regula automàticament, a partir d’ara, com també abusen del sistema, els hi augmentaran fins a 67 euros de més el que es gasten en medicaments.

Amb tot aquest context li demanem 3 coses al Govern de Catalunya i al senyor Mas; quan parlin de Pacte fiscal, diguin Concert econòmic, quan parlin de Geometria variable, diguin Pacte de govern amb el PP i quan parlin de Tiquet moderador, diguin copagament en la sanitat pública catalana. Des de la Joventut Socialista de Cerdanyola reclamem que es diguin les coses pel seu nom, que quedin ben clares perquè la gent les entengui sense problemes. No volem més eufemisme convergent.

Albert Roger Secretari de Política Municipal JSC Cerdanyola

La crisi de l'estat nacional

Aquest text l'he extret del llibre "Introducción a la teoría del Derecho", pàgina 117 de la tercera edició, últim pàrraf.

"La fórmula del federalisme, que és expressió de la diversitat i l’heterogeneïtat, apareix avui com una de les alternatives a l’Estat nacional, que, pel contrari, ha homogeneïtzat totes les comunitats existents en el seu territori i ha uniformitzat les costums i cultura. Els partidaris de la solució federalista mencionen entre els seus avantatges que la relació entre les diverses comunitats integradores del sistema federal es fonamenten en la noció de la no-subordinació, i que els nivells de decisió es corresponen amb les dimensions de les comunitats i la envergadura de les tasques proposades possibilitant una major participació dels ciutadans.(G.Jáuregui)."

La transició federal

Sens dubte la realitat catalana i espanyola es troba cada dia, potser no tensa, però sí més incòmoda. Aquest petit assaig és el recull dels meus pensaments en aquesta qüestió, i quina crec que, per mi, és la millor solució.

El nostre problema real es basa en la transició espanyola, que encara que sembli que no, podem dir que continua present als nostres dies. La prova palpable és la nostra pròpia carta magna que s’ha demostrat que donada la seva ambigüitat, pot dur a accions realment injustes per una part de la població.

Catalunya no és exempta d’aquest problema. L’estatut confeccionat pel govern més progressista que ha tingut mai Catalunya és retallat vilment. Acatar una sentència que va en contra d’un referèndum, encara que no vinculant, manifestador dels anhels de la societat catalana del moment, trepitja i ridiculitza aquestes aspiracions. El problema no és dels catalans, és de la constitució espanyola que ja està caduca.

El PSC aquest temps enrere ha perdut el nord i és inclassificable dintre del mapa polític. Que som realment? És la pregunta que es fan avui dia molts ex-votants i votants nostres. Quan votes al PSC d’avui dia quines idees votes? No ens podem enganyar que el PSC real dels últims temps ben lluny ha estat del PSC estatutari de la seva fundació. Els motius han sigut variats i diversos.

Hi ha gent que es repugna de la idea del nacionalisme del PSC, quan el PSC ha sigut creador d’un estatut que acollia al seu preàmbul el terme nació. Sincerament, no es igual el nacionalisme, que el catalanisme, que l’ independentisme. El país de Gal·les és una nació dins del Regne Unit, i en cap moment s’ha escindit, tot el contrari, majoritàriament es senten britànics. La diferència és que una nació és sobirana de decidir sobre el seu encaix en un país i, perdoneu, però no hi ha res de dolent que la gent decideixi sobre el futur de la seva terra això sí, sempre que es contemplin totes i cadascuna de les opcions, no tan sols la independència i, em sorprèn que, autodenominant-nos demòcrates, hi hagin persones que els hi costi pair que la gent decideixi sobre el model d’estat que desitja.

El problema de “l’encaix” de Catalunya a Espanya segons els independentistes i alguns sectors nacionalistes, recau en el fet de que ens “roben”, i que l'única solució és la independència, ves per on, la més fàcil.

Des d'el meu punt de vista, i considerant-me un defensor radical de la ideologia estipulada als estatuts del PSC, jo considero que la solució més apta és la creació de l’estat federal espanyol, potser la més difícil, però sens dubte la que segons una enquesta de fa uns mesos, la preferent per gaire bé un 30% de la població. Jo sóc federalista, i crec que la creació d’un estat composat de molts estats, potser menys que comunitats autònomes, seria la solució als nostres problemes “d’expol·li fiscal”. Un estat federal espanyol on només la defensa i els assumptes exteriors fossin comuns. D’aquesta manera Catalunya seria sobirana sobre la seva economia i d’altres assumptes rellevants evitant la duplicitat de competències amb l’estat i estalviant milions d’euros. I fins i tot, autodenominant a l’estat català inclòs a la federació espanyola, com una nació per, si fos la voluntat d’una majoria àmplia de la societat catalana, tenir sobirania sobre la seva dependència a la federació espanyola. Aquesta seria la solució que jo exposaria al problema català.

Els mitjans sens dubte els explicaré tot seguit. El primer punt de tots és crear un grup propi del PSC a Madrid en el si del PSOE com va ser fins l’any 1981, perquè tenir grup propi no implica trencar relacions amb el PSOE i està demostrat. Aquest grup propi no és el fi, és el mitjà per aconseguir que dins del congres dels diputats, on actualment es prenen realment les decisions, hi hagi una veu i un vot federalista real per convèncer no només al PSOE, sinó als altres partits, d’una reforma constitucional . Aquesta reforma es duria a terme ja sense pors a guerres civils o a cops d’estat, com estaven presents al 78. Aquesta constitució seria la que de debò acabaria amb la transició creant un estat real i encaixant amb la societat espanyola del s.XXI. Una constitució que crees un estat federal, bicameral real, amb un poder igual a les dues cambres, que obligués al diàleg entre la cambra de representants de l’estat sencer, i la cambra de representants dels estats membres de la confederació espanyola, per poder arribar a aprovar les lleis on les dues càmeres les haurien de ratificar. Així, el PSC només tindria grup propi al Senat/cambra de representants dels estats membres de la confederació, i a la cambra general de l’estat/congrés dels diputats hauria d’estar aleshores totalment integrat al PSOE. Seria només aleshores, quan en la meva opinió, el grup propi ja no tindria cap sentit al congrés.

Aquesta constitució no només hauria d’incloure l’estat federal sinó la possibilitat que els alguns estats membres es poguessin declarar nacions i ser sobirans del seu destí si, algun dia, la majoria de la seva societat volgués volar sense anar de la mà amb la resta de la federació espanyola.

No oblidem que aquesta constitució, com a socialista que sóc, hauria de ser també republicana.

Per tant, si els independentistes i alguns nacionalistes catalans parlen de la seva transició nacional, jo, i en la meva opinió el PSC, hauríem de parlar de la nostra TRANCISIÓ FEDERAL.

Socialisme, salut i república federal!!

Albert Roger Herreros

Ay Disculpen!!

Esta mañana me he levantado escuchando la radio como de costumbre. Carlos Herrera(Discipulo de las derechas) atacaba como cada mañana a todo lo que sea o tenga que ver con el PSOE. La verdad que es tan licito poner verdes a unos como a otros y uno se aguanta. Que el gobierno hace lo que puede, es verdad, que la gente no lo ve con buenos ojos, pues también. Todos sabemos que en esta crisis(provocada por la especulación y el libre mercado) nos ha destrozado a todos, sobretodo a España. Pero porqué no analizamos las causas!!!!??? Pongamos un ejemplo inocente sin nombres, quizas lo ven mejor asi!!!! Jugamos al monopoly, todos hemos jugado a ese juego que ilustra el capitalismo tan fenomenalmente! Pongamos a un jugador que tiene muchas propiedades, esas propiedades le dan muchos beneficios pero también cuestan mantener. Ese jugador cae en muchas casillas contrarias y se va quedando sin dinero!! De pronto algunos jugadores sus casillas malas y ese jugador empieza a remontar debilmente. Llega un momento que va al labavo y le deja su partida en manos de su amigo. Ese amigo que ve que algunas propiedades le dan más gasto que beneficio y quiere hacer pasta rapida para demostrar su poder econòmico no piensa en el futuro y vende el 80% de sus propiedades!! Al jugador le va muy bien, esta forrado, lo paga todo y con las propiedades que le quedan va tirando muy bien porque encima le caen. Vuelve del labavo el amigo y le da el control. El amigo aguanta 4 rondas bien, pero la quarta ya se ve apurado y asi sucesivamente hasta que cae en una de las azules oscuro!! Ya no puede pagar y se le crea deuda porque con las empresas publicas, perdón, propiedades que tiene ya no le da ni para pagar lo que debe y las debe vender o compartir. El jugador entonces se acuerda de sus casillas naranjas, amarillas y verdes que tanto gasto le daban y que ahora tenia el jugador de enfrente y tantos beneficios le daban, telefonica, endesa, iberia, repsol, ..., ai disculpen, las casillas verdes, amarillas..... Les suena¿? un poco esta historia, saben cual será el final del jugador a la que caiga otra vez no¿? Y quién o que le va a sacar de ahi¿? Pobre jugador que guardaba las propiedades con tanto recelo y el amigo, mientras el estaba indispuesto, le ha vendido para hacer dinero rapido y demostrar lo rico que era. Ahora que hara cuando la Unión Europea, ai no, los otros jugadores, le dicen que no puede comprar propiedades porque segun sus normas los estados, digo, los jugadores no pueden intervenir en la economia sinó que, lo hacen los empresarios y los bancos porque entonces, eso seria socialismo y estamos en el capitalismo puro y duro!!

Señoras, señores, si entienden lo que difaman en muchas radios sin datos ni más, que utilizan lo que se llama POPULISMO para asustar y engañar a la gente, que defienden a un partido que nos metio en una guerra, a la cual se opuso la población, y que por su decisión tenemos hoy a 191 inocentes bajo tierra, ellos que se las dan de defensores de la libertad y del pueblo, que no lo olviden nunca, salio a la calle para intentar evitar entrar en guerra, y sin saberlo, evitar semejante trajedia. Hicieron oidos sordos y se pasaron al pueblo por los COJONES, ahora mediante poner verde a los demás lo arreglan todo, envez de arrimar el ombro para arreglar algo que han provocado ellos. Señores, los rojos se llevaron el oro de españa, los rojos tenian la culpa de todos males, y ahora la tienen otra vez!!!!, señores la banca mundial se hunde, la economia de todo el mundo se va a tomar por saco, y la culpa la tiene ZAPATERO, que se hundan los bancos en Estados Unidos, del paro en Francia, de lo de Egipto y de que yo me llame Albert y no Juan!

Señor@s no se engañen, hemos vivido como ricos sin serlo!!! Admitamoslo, España siempre ha sido un país humilde y esta crisi nos ha dejado donde estavamos. No nos enganyemos, la gente que hay en paro hay que analizarla bien, se que me diran que tienen conocidos, pero acaso no ven a la gente seguir comprando, seguir saliendo. Hagamos cuentas! 2millones de paro base que siempre esta ahi, ahora son casi 5, osea que han subido 3 millones un 60% aprox de la construcción(sector fomentado por el PP). Y además contemos que la mayoria, un 70% immigrantes. Señores/as esto no es un problema de España, es de todo el mundo!! Y la culpa la tienen los bancos por especular con nustro dinero y dejar a las empresas hacer y deshacer a sus anchas. La solución no està en el libre mercado, la solución està en tomarse enserio las europeas, que gobiernen los socialistas y que regulen el mercado para evitar la especulación y evitar crisis, solo asi saldremos de la crisis, y si queremos seguir estando en la UE, tendremos que acatar, porque no olvidemos, el que manda en europa manda en España, y ahora en Europa manda el PP, y si no se han hecho más recortes es gracias al PSOE, porquè solo hay que ver lo que han hecho en el Reino Unido que no estan tan mal y se han empezado a cargar el estado del bienestar.

Señor@s si alguien lee esto me daré por contento! Nos han dado cultura, averiguen, contrasten información y no se dejen llevar por el populismo!!

Serraparerino