Manifest dia dona treballadora

Les dones, al llarg dels anys, han estat la base de sustentació de la nostra societat. El gènere femení sempre s’ha encarregat de les tasques de la llar des de temps immemorials. S’ha ocupat d’educar els fills i filles, i mantenir el benestar dels homes per tal d’estalviar-los la feina i responsabilitats. Aquesta manera quotidiana de viure encara avui moltes dones opten per ella i ens sembla d’allò més respectable. Els inconvenients venen quan les dones decideixen entrar al món laboral dels negocis. La tradició en la societat europea, sobretot l’espanyola, és l’esmentada abans i per tant, una dona hauria de seguir aquestes pautes tot i que, no hauria de ser així.

Les dones, al igual que els homes, són persones que tenen el dret i la llibertat a decidir sobre la seva vida i en conseqüència, a escollir el treball que vulguin sense tenir por de ser discriminades o coaccionades per la societat amb predominança masclista on vivim.

Tenim un govern que està aprovant lleis d’igualtat laboral entre homes i dones però, les mentalitats d’alguns, de moment, no permetran que aquestes assoleixin aquest equilibri entre sexes tan desitjat. Però aquí tenim la pregunta:

Hem de seguir consentint que una dona amb el mateix lloc, responsabilitat i hores de treball que un home, cobri ella un dòlar i ell un euro?

Des de la JSC, sabem que queda molt camí i molt treball per arribar a la igualtat en aquest i d’altres àmbits de la mateixa índole per tant, apostem i apostarem per la igualtat laboral i d’oportunitats entre dones i homes perquè algun dia, les dones i els homes juguin al mateix mercat i cobrin un euro cadascú.

¿Navidad?¿Qué navidad?

Sin duda este año estoy defraudado con el ayuntamiento de Cerdanyola. Este año la navidad no ha llegado a Cerdanyola, la navidad en Cerdanyola no se ve por ningún lugar. Las calles dan pena. Solo hay luces en los ejes comerciales (Sant Ramon-Catalunya-Primavera-Cordellas), y esto sin duda es un autentico despropósito ya que es considerar que Cerdanyola son solo el barrio de dalt i de baix.

Ahora voy a hablar por mi barrio, Serraparera. Nuestro barrio ha estado acostumbrado desde hace bastantes años a vivir en la austeridad más absoluta y de hecho, esta austeridad se ha convertido en nada con el paso de los años. Hasta el año pasado la avenida España(Mercado-Iglesia), tenían luces colgadas en las farolas que, aunque antiguas, te trasladaban a la navidad. En este tramo, en concreto en su inicio, se situa un abeto delante del mercado que se decoraba con luces de colores, al igual que el de la plaza Universal, esos dos abetos tenían sus luces de colores que decoraban ambas plazas. Yo vivo en las inmediaciones de la plaza Universal i he podido apreciar este declive desde 1999. Antes teníamos nuestras bombillas de colores que alegraban el abeto i lo decoraban. El paso de los años, y en concreto la entrada del señor Morral a alcalde, hicieron que las luces se sustituyeran por una cortina de luces que iba de arriba abajo, eran también muy bonitas. El problema estuvo en que por el exceso de atención que tenia el señor Morral por nosotros, las luces estuvieron colgadas hasta el mes de junio y se echaron a perder por lo tanto, nos quedamos sin luces. El señor Morral, eso sí, tuvo el gesto de ponernos unas nuevas, era una fantástica red con luces, la cual era tan grande que solo ocupaba la falda del abeto. Por lo tanto, los serraparerinos y serrapareninas nos acostumbramos, o más bien nos conformamos a lo que nos daba el señor Morral porque, a fin de cuentas, somos una zona residencial en la cual pagamos tanto como si viviéramos en Bellaterra, con la diferencia que nuestras calles son las mejores del pueblo sin duda, solo crece hierba en el alquitrán. Y además somos gente rica que podemos decorarnos las casas con luces al estilo americano. Por esas razones el señor Morral solo nos podía poner una red de luces tan pequeña en el abeto de nuestra plaza, siendo años de ingresos bestiales en el ayuntamiento.

Parece ser pues, que este año los ricos de Serraparera hemos de ser solidarios con los pobres del eje comercial y pagarles sus luces nuevas, que son de este año, y como no hay dinero para todos, nosotros supongo, que nos decoraremos la plaza con un fondo común que pondrán los directivos y abuelos jubilados que fueron directivos de empresa que vivimos en Serraparera para decorarnos la plaza Universal. Y los ejecutivos que viven en los pisos de Cerdanyola 2000 y Can Serra harán lo mismo para decorar la Avenida España que solo transitamos los del barrio porque es una calle residencial con seguridad en una entrada y otra. Por lo tanto señor Morral no se preocupe, que aunque este año no se haya dignado a ponernos las luces viejas que nos ponía cada año, que ya eran algo por su parte, este año hemos pensado en hacer un fondo común la Organización de Ricos de Serraparera, que somos todo el barrio, para gestionar la iluminación del barrio y colgar de las farolas de los años 50, construidas por la señora Vila i Comelles, las luces de navidad.

Por lo tanto, desearle a usted y a todo Serraparera, feliz navidad y prospero año nuevo, ya que este año no podremos desear ni luces, ni decoración de navidad.

Dia contra el sida(mañana)

Avui, 1 de desembre de 2009, cel·lebrem el Dia Mundial de la lluita contra la Sida, malaltia infecciosa causada pel virus VIH, que ja ha causat la mort a 6,5 milions de persones i ha infectat més de 40, arreu del món. La Sida produeix una profunda alteració en la immunitat cel·lular, la qual afavoreix la instauració d’altres infeccions greus, que acostumen a ser mortals. Actualment, encara no existeix cap remei eficaç per curar-la i, convertida en pandèmia, és una de les principals causes de mort arreu del món, especialment a l’Àfrica.

Per aquest motiu, hem de lluitar per una societat on la protecció esdevingui eina bàsica, i així fer entendre els joves que és l’únic camí a seguir per gaudir de relacions segures. Però tembé hem de treballar per a que la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals de les persones sigui indispensable en la resposta mundial a l’epidèmia, en especial en el respecte a la diversitat sexual, cultural i social.Des de la JSC de Cerdanyola, volem expressar el nostre suport a les persones que pateixen de prop aquesta greu malaltia, tant els familiars com els propis malalts, però també fer memòria de totes aquelles víctimes mortals que ha causat al llarg de la història.

També volem lloar i reconéixer especialment a totes aquelles persones d’arreu del món, que s’encarreguen de donar una millor qualitat de vida als malalts i treballen per trobar una cura, per a que algun dia aquesta malaltia deixi de ser una preocupació global.

Albert Roger Herreros

Secretari d’igualtat JSC Cerdanyola

"El Fallo positivo", canción de Mecano realizada contra el SIDA.

Manifest en contra de la violència de gènere

Avui, 25 de novembre de 2009, és un dia assenyalat al nostre calendari, desgraciadament. És un dia on commemorem totes les víctimes de la violència de gènere, a les que ja no hi són, però tambè a les que han patit o pateixen actualment aquesta vexació.

La violència de gènere defineix tots els actes mitjançant els quals es discrimina, ignora, someteix i subordina a una persona de diferent sexe, pel simple fet de ser-ho. No podem pensar només en aquelles víctimes que pateixen agressions físiques, sinó també en aquelles que pateixen tot tipus de maltractaments psicològics o verbals, ja que de vegades no se’ls hi reconeix completament, per l’ombra que produeix la mitja de 70 persones que moren a l’any a Espanya, a mans de les seves parelles o exparelles.

Com a joves i socialistes, tenim la convicció de que el principal camí és la prevenció i la reeducació social en un model de societat basat en el principi d’igualtat. Hem de començar actuant des de baix, amb una educació no sexista que faci més iguals els homes i les dones. Però tembé hem de treballar per una justícia modèlica, on aquelles persones agressores siguin jutjades ràpida i contundentment, per així aconseguir també reduïr els casos futurs.

Per tant, des de la JSC de Cerdanyola, volem aprofitar per fer una crida a la condemna, per part de tota la ciutadania, de qualsevol violència de gènere.

Albert Roger HerrerosSecretari d’Igualtat JSC Cerdanyola

Dia de la tolerància

Avui 16 de novembre celebre, el dia per la tolerància. Aquesta jornada ha de tenir un caràcter commemoratiu i no podem oblidar que el respecte ha de ser present en qualsevol àmbit. Independentment de la nostra manera de ser o pensar, la nostra orientació sexual o creença religiosa, no podem recriminar com són els altres, de la mateixa manera que les nostres idees tambè han de ser respectades. La tolerància pertant, ha de ser una característica determinant en la nostra societat. Hem de treballar per un país més modern i progressista, on ser capaços de veure les diferents situacions quotidianes que existeixen a les nostres vides d’una forma més oberta, i apreciar-les com qualsevol altra. Els exemples són notables, només cal fer una ullada al nostre voltant i, amb una mica de sort, ens trobarem amb maneres de fer que no acostumen ser les més habituals, però que són tal lícites com les que considerem més comuns. Es per això que, avui dia 16 de novembre del 2009, les JSC de Cerdanyola del Vallès, fem una aposta clara i valenta per a que la tolerància regeixi la nostra vida i poguem fer entendre a la resta que s’ha de ser tolerant. Això serà equivalent al respecte que tenim per la resta i amb conseqüència, el detonant principal per poder viure en un món més just i igualitari.

Albert Roger Herreros. Secretari d’Igualtat JSC Cerdanyola

Comunicat dia Erradicació de la Pobresa al món

Avui, 17 d’octubre de 2009, és el Dia Internacional per l’Erradicació de la Pobresa al món. Aquest dia és molt important pel que significa, ja que estem en una situació de crisi global, on els rics segueixen sent rics a costa dels pobres, que encara són més pobres. Per aquest motiu, avui no només hem de pensar que la pobresa està al Tercer Món, o que només la tenen els immigrants que viuen al nostre país. La pobresa tambè la patim nosaltres, les moltes famílies espanyoles que no tenen ingressos, o bé perquè no els hi queda subsidi d’atur o bé perquè no poden fer front a factures, hipoteques i altres despeses.

És vital que en un dia com avui demanem més Igualtat que mai. Igualtat en tots els àmbits econòmics, perquè els que són més pobres al nostre país puguin remuntar i tornar a viure com abans, i que els plats trencats no els paguin ells, sinó la patronal i els bancs, per escanyar-los i haver propiciat un creixement desorbitat els últims anys. És per això que creiem que no hi ha dubte que qui hauria de pagar aquest desastre no ha de ser la gent amb menys recursos, sinó la gent més poderosa, pujant-li’s els impostos a ells i no a la resta.

Per tant avui, 17 d’octubre de 2009, Dia Internacional per l’Erradicació de la Pobresa al món, reclamem més Igualtat a l’hora de fer pagar impostos i més solidaritat, no només per la gent del Tercer Món sinó també, solidaritat per totes aquelles famílies espanyoles que avui es troben en situació de misèria extrema, per culpa dels darrers aconteixements.

Albert Roger Herreros, secretari d’Igualtat JSC Cerdanyola del Vallès

Fiestas de Génave

http://www.youtube.com/watch?v=IEAgwX86gak
http://www.youtube.com/watch?v=QSJIelCcHuw