M'he parat a pensar aquestes darreres
setmanes que significa per mi l'esquerra del s.XXI, i la veritat he trobat
respostes i raonaments que no són pas pròpies d'un boig.
De vegades per trobar el camí cap on volem avançar, cal trobar el punt de
partida i recordar on volíem anar a parar. Si pel camí ens dediquem a divagar i
donar tombs a dreta, esquerra, voto això, voto allò, difícilment arribarem
enlloc, i molt poca gent ens seguirà, perquè ens prendran com a bipolars o com
a bojos. I que jo sàpiga, ningú es refia gaire dels bojos.
El destí és allà on volíem arribar fa anys, i no només des de la transició,
sinó des de els orígens dels moviments obrers del s.XIX. Ells buscaven la
igualtat d'oportunitats entre les persones, protegint als més febles dels
poderosos burgesos de les tèxtils, ara podríem fer servir el pack
empresaris+banca, i garantir que encara que nasquessis en un bressol pobre i
humil, si tu volies i treballaves, poguessis tenir els teus fills en un bressol
millor.
La situació ha canviat, ara els amos de les tèxtils ja no hi són, però si
hi són els empresaris i els banquers del món globalitzat i descontrolat. Hem
d'admetre que també tenim la típica corrupció a les administracions públiques,
ja existent al s.XIX, que alimenten molts polítics, els quals s'encarreguen
d'endollar gent de la seva confiança o amics per viure dels ciutadans. Aquestes
admistracions que costa més mantenir la seva estructura interna,que dur a terme
accions que repercuteixin a la vida quotidiana dels ciutadans. Administracions
com les Diputacions i els Consells comarcals.
Aleshores, quina és la missió de l'esquerra del s.XXI? Doncs aquesta missió
no és una altra que la de plantar cara a aquest món globalitzat de salvatge
mercat, i acostar l'administració al ciutadà destruint les que siguin
obsoletes. Però quina solució apliquem al món globalitzat i a la ferocitat dels
empresaris que mai veuen satisfetes les seves ànsies de més? La solució és
fàcil de dir, però difícil de fer, és diu Estats Units d'Europa. Que fàcil és
vendre que Espanya ens roba. La demagògia fàcil dels nacionalismes, ja se sap,
el "todo para mi, y el que no tenga, que se joda por ser pobre",
perquè en el fons aquestes paraules duen a això. Per aquesta regla de 3,
l'Europa dels 80-90, que tant va aportar a països com Espanya, sense no demanar
més a canvi que aprofitar els recursos per posar Espanya a l'alçada de la
resta, aquesta acció mai s'hauria d'haver produït. Per tant, la promesa d'un
camí fàcil en mig d'una muntanya i una tempesta de neu, és poc creïble. Només
els camins complicats, per difícils que siguin d'entendre al principi, aquests
són els que tenen solucions per sortir del clot. I no nego pas que el model de
finançament sigui molt millorable, començant per treure privilegis a aquelles
CCAA que tenen concerts, o donar-li aquests concerts a totes. Els que són
d'esquerres de debò, només tenen aquestes opcions.
Però tornem a Europa, aquesta Europa que avui presta als bancs a l'1% i que
desprès, aquests bancs presten als Estats al 5-7%. L'Europa que permet que dins
d'una zona sense duanes, puguin haver-hi règims fiscals diferents, països sense
salaris mínims, lleis laborals diferents, etc. Aquesta Europa que serveix
perquè senyors com Amancio Ortega, puguin produir a Romania per 4 duros, i
vendre a Espanya per una fortuna sense pagar cap mena d'aranzel. Tenim una
Europa dissenyada per les empreses i els bancs, i no per les persones, i aquí eradica
el mal de tots nosaltres. Una Europa sense control sobre els mercats i que
deixa als seus ciutadans sols davant dels mercats.
Quina Europa defensa l'esquerra del s.XXI? Doncs l'Europa de les persones i
no de les empreses. Crear un sistema fiscal just i solidari, harmonitzant
salaris mínims, lleis laborals, impostos a les empreses, impostos a les grans
fortunes, etc. D'aquesta forma, produeixis on produeixis de la U.E., et costarà
el mateix. I per aquells empresaris Europeus que vulguin marxar a produir
fora, i després vulguin vendre a territori europeu, se'ls hi pot posar un
conjunt d’aranzels que provoquin que si produeixen fora, després els hi costi
el mateix que si haguessin produït dins, o és que un empresari vol deixar anar
un mercat de 500 milions de persones?? Per últim, els bancs han d'estar per
generar creixement, i no poden especular si no paguen impostos altíssims primer. El BCE ha d'actuar com a banc central i comprar deute dels països que estiguin
malament per garantir el seu bon funcionament, ja que sempre, les persones han
d'anar per davant del deute.
Hem d'aconseguir aquests objectius per garantir arribar al nostre destí, la igualtat
d'oportunitats entre les persones. Per això cal que ens deixem de banderes i
ens posem a treballar per arribar on volem i hem volgut sempre.
Salut, socialisme i república.
No hay comentarios:
Publicar un comentario